Mona aranya:
aquesta espècie de mona habita a les selves denses d’Amèrica del Sud i ocupa les parts més altes dels arbres, per on es desplaça amb gran agilitat ajudada per la llarga cua prènsil, que utilitza com una cinquena extremitat. És interessant ressaltar l’absència del dit gros de les mans.
Són animal de costums diürns, que es comuniquen fonèticament a grans distàncies i s’alimenten principalment de fruits i llavors.
Mona de nas blanc:
Aquesta mona és una de les espècies més representatives de la selva densa i rares
vegades baixa a terra. És un animal gregari i se sol trobar associat amb altres espècies
de mones. Fa servir la taca blanca del nas característi
vegades baixa a terra. És un animal gregari i se sol trobar associat amb altres espècies
de mones. Fa servir la taca blanca del nas característi
ca com a mitjà de comunicació,
ja que ressalta molt a la foscor de la selva, especialment quan fa moviments ràpids
amb el cap.
S’alimenta de llavors, fruits i fulles i, ocasionalment, d’insectes, ous i pollets.
ja que ressalta molt a la foscor de la selva, especialment quan fa moviments ràpids
amb el cap.
S’alimenta de llavors, fruits i fulles i, ocasionalment, d’insectes, ous i pollets.
Siamang:
El siamang és el més gran de tots el gibons, primats asiàtics de grandàri
a mitjanaque juntament amb els goril·les, els ximpanzés i els orangutans formen el grup dels
simis superiors. Els mascles poden arribar a pesar més de 10 kg.
És característica d’aquesta espècie la presència d’un sac laringi considerablement
desenvolupat, que actua com una caixa de ressonància i li permet emetre uns fortíssims
crits que es poden sentir des d’uns 4 km de distància.
simis superiors. Els mascles poden arribar a pesar més de 10 kg.
És característica d’aquesta espècie la presència d’un sac laringi considerablement
desenvolupat, que actua com una caixa de ressonància i li permet emetre uns fortíssims
crits que es poden sentir des d’uns 4 km de distància.
Talapoin:
El talapoin és el cercopitècid més petit del continent africà. Pot viure en grups
de fins a 80 individus, encara que normalment ho fa en grups familiars d’uns 15.
És totalment arborícola i ocupa l’estrat inferior dels arbres.
Ocupa les selves de les terres baixes pantanoses, manglars i estuaris. Neda molt
bé i, fins i tot, és capaç de submergir-se a la recerca d’aliment. Menja fruits,
llavors, insectes i petits vertebrats.
És totalment arborícola i ocupa l’estrat inferior dels arbres.
Ocupa les selves de les terres baixes pantanoses, manglars i estuaris. Neda molt
bé i, fins i tot, és capaç de submergir-se a la recerca d’aliment. Menja fruits,
llavors, insectes i petits vertebrats.
Macaco lleó:
A diferència de la resta de macacos, és
una espècie molt arborícola. Viu en grups
de fins 15 individus i s’alimenta principalment de fruita i fulles, encara que també
captura insectes i petits vertebrats.
Habita a les selves plujoses de la serralada de Nilag
de fins 15 individus i s’alimenta principalment de fruita i fulles, encara que també
captura insectes i petits vertebrats.
Habita a les selves plujoses de la serralada de Nilag
iri, a l’Índia, entre els 600
i els 1.100m d’altitud. La dr’astica destrucció del seu hàbitat per deixar espai a l’agricultura ha fet que es trobi avui en greu perill d’extinció.
i els 1.100m d’altitud. La dr’astica destrucció del seu hàbitat per deixar espai a l’agricultura ha fet que es trobi avui en greu perill d’extinció.
Lemur:
Viu a les selves de l’extrem nord-oest de Madagascar i a les illes de
Nosy Bé i Nosy
Komba. És arborícola i d’activitat nocturna, s’alimenta de
Komba. És arborícola i d’activitat nocturna, s’alimenta de
fruites, fulles, brots i flors i forma grups fins a 20 individus.És l’espècie de lèmur que presenta un dim
orfisme sexual més accentuat : els mascles
són negres mentre que les femelles presenten una coloració més bruna.
són negres mentre que les femelles presenten una coloració més bruna.
Ximpanzé :
El ximpanzé és un habitant típic de la selva
de l’Àfrica equatorial, és l’espècie
més propera a l’home. És capaç de fer servir eines recollint i adaptant petits pal
per aconseguir tèrmits i també pot fer servir pedres per trencar llavors dures.
Cada nit construeixen un niu dalt dels arbres amb branques i fulles per dormir. Viu
en grups socials amb un mascle dominant. Tempo
per aconseguir tèrmits i també pot fer servir pedres per trencar llavors dures.
Cada nit construeixen un niu dalt dels arbres amb branques i fulles per dormir. Viu
en grups socials amb un mascle dominant. Tempo
ralment es poder
agrupar diverses famílies
formant tribus.
formant tribus.
Dril :
El dril és un parent molt pròxim del mandril però es molt menys conegut a causa de teneruna coloració no tant vistosa i sobretot, per la seva extrema raresa, ja que queden
molts pocs exemplars en llibertat.
És propi de les selves humides de l’Àfrica tropical occidental, on sovint es desplaça
per terra. Com la majoria de primats, és fonamentalment vegetarià però complementala seva dieta amb insectes i petits vertebrats.
molts pocs exemplars en llibertat.
És propi de les selves humides de l’Àfrica tropical occidental, on sovint es desplaça
per terra. Com la majoria de primats, és fonamentalment vegetarià però complementala seva dieta amb insectes i petits vertebrats.
Mandril:
Aquest robust primat, que pot arribar a pesar més de 25 kg, resulta inconfusible per la vistosa
coloració de la cara, especialment desenvolupada en el cas dels mascles adults.
De costums terrestres, el mandril es troba a les selves tropicals del sud del Camerun, Gabon i el Congo, a on forma grups de fins a 50 individus. D'alimentació omnívora, menja tota mena de llavors, fruits, brots i arrels, així com insectes, cucs, cargols i
petits vertebrats.
La gestació dura entre 5 i 6 mesos i generalment neix una sola cria en cada part.
Com succeeix en quasi totes les espècies que viuen a les selves tropicals, el mandril es troba actualment en perill d'extinció a causa de l'accelerada destrucció del seu hàbitat.
